No hi ha res més repel·lent que la majoria, ja que es compon d’uns quants capdavanters forts, de bergants que s’acomoden, de febles que s’adapten i de la massa que va rodolant al seu darrera, sense tenir ni la més mínima idea del que vol.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Cites similars
La música compon els ànims descomposts i alleuja els treballs que neixen de l'esperit.
cita de Miguel de Cervantes Saavedra
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
S'ha dit que sóc capaç de fer més alçant una cella que la majoria d'actors amb el seu cos sencer.
cita de Woody Allen
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
No siguis ambiciós i garrepa; la justa mesura és excel·lent en tals casos.
cita de Pitàgores
Afegit per Simona Enache
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Per a la majoria de nosaltres l’autèntica vida és la vida que no portam.
cita de Oscar Wilde
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Cal recordar que l'electricitat és una energia obtinguda per transformació a partir d'energies primàries, i que la majoria d'aquestes, en percentatge, al món, a Espanya i a Catalunya, són combustibles fòssils.
María Riba Megías en Guia de desenvolupament sostenible (2003)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
A més d'un que diu que la vida és breu li sembla que el dia és massa llarg.
cita de Friedrich Hebbel
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Quan hom ha deixat de llegir els diaris uns quants mesos i els llegeix tots plegats, llavors veu el temps que perd amb aquests paperots. El món sempre ha estat dividit en partits i actualment més encara, i en qualsevol situació dubtosa el periodista afalaga més o menys l’un o l’altre partit i alimenta dia rera dia les simpaties o antipaties secretes fins que, finalment, arriba una solució de les coses i hom admira el que ha succeït com a fet diví.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Els diners de vegades resulten massa cars.
cita de Ralph Waldo Emerson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
El temps és molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que tenen por, molt llarg per als que es lamenten, molt curt per als que festegen. Però, per als que estimen, el temps és eternitat.
Henry Van Dyke en Música i altres poemes (1904)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Res pot ser pitjor que la por de donar-se per vençut massa aviat i haver malgastat un esforç suplementari que hagués pogut salvar el món.
cita de Jane Addams
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Un home feliç no pot ser escriptor. Està massa ocupat sent feliç.
cita de Paul Theroux
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Crec que ho fan per passar el temps, res més. Però el temps és massa gran, no pot ser omplert. Tot el que et submergeix en ell s'estira i es desintegra.
Jean-Paul Sartre en La Nàusea (1938)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Som massa inexorables en jutjar els altres quan ens creiem sense culpa. Només els pecadors haurien de jutjar els pecadors.
cita de Jacinto Benavente y Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Ens centrem massa en perquè tenim càncer i no prou en perquè no. Phillip Morris hauria de finançar un estudi de fumadors de 80 anys d'edat que no tenen càncer... i si haguès un gen que et permet fumar?
cita de James Dewey Watson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Penso en el cor —i en l’orient...
Penso en el cor —i en l’orient
de la perla encara marina;
en el somni que l’endevina
i que l’ull massa ric desment.
Cap triomf no pesa en el vent
i, juntes, al buf que hi declina,
s’esborren l’onada divina
i l’aventura vehement.
¿D’on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.
¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d’amor, i no s’hi pensa.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Escriure poemes
Escriure poemes plàcids,
soldar el silenci dels sintagmes
i bufar-los l’aire ardent dels pulmons.
Portar de nits una casa a l’esquena,
trencar ampolles ventrudes
i voler alliberar-ne el buit.
Calar una vela etèria,
cremar-te els capcirons invisibles dels dits
i cridar l’àngel de la guarda.
Repugnar-te el somni massa llarg,
escriure poemes en una finestra exsudada
i que comencen a gotejar.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
El cigne
Silent, sota el mirall dels llacs profunds i calms,
empeny l’ona el cigne amb els seus amples palmells,
i llisca. El plomissol dels seus flancs és semblant
a les neus de l’abril que amb el sol s’esllavissen;
però, ferm i d’un blanc mat, vibrant sota el zèfir,
sa gran ala el mena com un navili lent.
Redreça el seu bell coll per damunt dels canyissos,
el capbussa, el passeja estirat sobre l’aigua,
el corba graciós com un perfil d’acant,
i amaga el seu bec negre en sa sina esclatant.
Adés, al llarg dels pins, sojorn d’ombra i de pau,
serpenteja i, deixant que els espessos herbatges
segueixin rere seu com una cabellera,
camina amb tardívola i lànguida anadura.
La gruta on el poeta escolta allò que sent
i la deu que plora per un etern absent
li plauen, hi andareja: una fulla de salze
en silenci caiguda li frega l’espatlla.
Adés, es llença a pler i, lluny del bosc obscur,
superb, governant de la banda de l’atzur,
tria, per festejar-se la blancor que admira,
l’indret enlluernant a on el sol es mira.
Després, quan les vores de l’aigua ja no es veuen,
a l’hora que una forma és un espectre incert
i l’horitzó negreja amb un llarg traç vermell,
llavors que ni un jonc, ni un gladiol no belluguen,
que les reinetes en l’aire serè fressegen
i que la lluerna en el clar de lluna lluu,
l’ocell, al llac ombriu on sota seu titil.la
l’esplendor d’una nit làctia i violeta,
com un pitxer d’argent enmig de diamants,
dorm, el cap sota l’ala, entre dos firmaments.
poesia de Sully Prudhomme, traduït per Jobuma
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!