Escriure poemes
Escriure poemes plàcids,
soldar el silenci dels sintagmes
i bufar-los l’aire ardent dels pulmons.
Portar de nits una casa a l’esquena,
trencar ampolles ventrudes
i voler alliberar-ne el buit.
Calar una vela etèria,
cremar-te els capcirons invisibles dels dits
i cridar l’àngel de la guarda.
Repugnar-te el somni massa llarg,
escriure poemes en una finestra exsudada
i que comencen a gotejar.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
Cites similars
Ser lliure no és només alliberar-se de les pròpies cadenes, sinó viure d'una manera que respecti i millori la llibertat dels altres.
cita de Nelson Mandela
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
El cigne
Silent, sota el mirall dels llacs profunds i calms,
empeny l’ona el cigne amb els seus amples palmells,
i llisca. El plomissol dels seus flancs és semblant
a les neus de l’abril que amb el sol s’esllavissen;
però, ferm i d’un blanc mat, vibrant sota el zèfir,
sa gran ala el mena com un navili lent.
Redreça el seu bell coll per damunt dels canyissos,
el capbussa, el passeja estirat sobre l’aigua,
el corba graciós com un perfil d’acant,
i amaga el seu bec negre en sa sina esclatant.
Adés, al llarg dels pins, sojorn d’ombra i de pau,
serpenteja i, deixant que els espessos herbatges
segueixin rere seu com una cabellera,
camina amb tardívola i lànguida anadura.
La gruta on el poeta escolta allò que sent
i la deu que plora per un etern absent
li plauen, hi andareja: una fulla de salze
en silenci caiguda li frega l’espatlla.
Adés, es llença a pler i, lluny del bosc obscur,
superb, governant de la banda de l’atzur,
tria, per festejar-se la blancor que admira,
l’indret enlluernant a on el sol es mira.
Després, quan les vores de l’aigua ja no es veuen,
a l’hora que una forma és un espectre incert
i l’horitzó negreja amb un llarg traç vermell,
llavors que ni un jonc, ni un gladiol no belluguen,
que les reinetes en l’aire serè fressegen
i que la lluerna en el clar de lluna lluu,
l’ocell, al llac ombriu on sota seu titil.la
l’esplendor d’una nit làctia i violeta,
com un pitxer d’argent enmig de diamants,
dorm, el cap sota l’ala, entre dos firmaments.
poesia de Sully Prudhomme, traduït per Jobuma
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
poesia de Joan Maragall (1895)
Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
James Joyce va dormir aquí
Estació de ferrocarril, Ljubljana
Com s'esforça perque ella miri enrere, per la finestra entreoberta,
a través de l'espessa tela de les cortines que encara pengen dels dies
d'estudiant, Venecia i l'estació imperial de Viena que passen pel davant,
a mig camí de l'escola, com amb prou feines lletreja els noms, les inscripcions
en les vil·les burgeses i en estacions de pobles, puja l'argent viu,
parent de la mort. De l'estat de coses no pots jutjar pels vidres
trencats i amb la boca oberta no esta bé menjar records,
pero eres tan bella, quan la línia d'autobús et duia
entre la universitat i una habitació millor al barri, amb el teu amant
i el bitllet de tornada. Ara sé que el cucut no fa el seu niu,
s'allotja en llocs d'altri: es casa amb un dels amos, l'altre
l'expulsa a les Hebrides. No tornaré com tu, em quedaré
aquí. És cert que era ben merescut, encara que no fos inclos
en el projecte, un xoc breu, un viatge llarg, quan ja no t'he vist
més. Vas seguir avall per l’altra via i l'illa verda
és ara la teva nova casa, i a mi m'has sentenciat a ser una visió.
poesia de Aleš Debeljak (2012), traduït per Xavier Farré Vidal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En romanès
En primer lloc, per comprendre la veritat, heu de quedar sols, totalment i totalment sols. Cap mestre, cap mestre, cap guru, cap sistema ni cap disciplina no us elevaran mai el vel que amaga la saviesa. La saviesa és la comprensió dels valors perdurables i la vida d'aquests valors. Ningú no et pot portar a la saviesa.
cita de Jiddu Krishnamurti
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Els arbres són com els humans: dels uns en fan carbó, i dels altres, sants.
proverbis catalans
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
La història no està escrita en fum dels canons sinó en fum dels cigars.
aforisme de Andrzej Majewski de Aforismes, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
No podem posar-nos al costat dels que fan la història, sinó al servei dels que la pateixen.
cita de Albert Camus
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Hi havia a Toló una escola per a presos, en la que s’ensenyava allò més necessari als desgraciats que tenien bona voluntat. Jean va ser uns dels homes de bona voluntat. Va començar a anar a l’escola als quaranta anys i va aprendre a llegir, a escriure i a comptar.
Victor Hugo en Els miserables (1862)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Un savi obté més ús dels seus enemics que un ximple dels seus amics.
cita de Baltasar Gracián
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Amor, adesiara sento mon pensament...
Amor, adesiara sento mon pensament
que un sacre horror l’assalta en sa tranquil·la via:
a l’un costat vas tu, la usada companyia;
però ens volta una turba pàl·lida i vehement.
Tàcites ombres, òrfenes de fesomia! L’alba
neix plena de records; d’elles, ni el nom se salva
de dins la mar udoladora del present.
Amor, elles amaren també, i de ventura
va ser llur pit desesperadament avar;
¿no sents —cendra tornà llur pit— el secular
heretatge de joia que dintre l’aire dura
difús? Les ombres vénen de llur estatge mort
no a pregar una minsa almoina de record,
ans a captar de llur tresor la dolça usura.
Amor, l’innúmer deute clama de dins l’abís!
Vivim dels juraments, els sospirs, les besades
infinites de tantes gèneres escolades!
També un dia la casa clara i el verd país
seran buits de nosaltres i sonors d’altres vides
ignorants que jo i tu, ombres engelosides,
en cada cosa amada ventem un flam d’encís.
poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Tenia á casa una mestressa que pasaba dels cuaranta y una nevoda que no arrivava als vint y un mosso de camp y plassa qu'aixis ensellaba lo rocí com prenia la podadora. Frissava l'edat de nostre cavaller ab los cincuanta, era de complexió forta, flach de carns, sech de cara, molt amich de matinejar y de la cassa.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Segurament nosaltres vivim els somnis dels nostres avis i, depenent de la qualitat dels nostres somnis, això és el que viuran els nostres descendents.
cita de Lluís Llach
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
La preocupació dels defensors dels drets humans va en augment, perquè s'està veient que no només els seus enemics no respecten els drets internacionals de les persones, sinó que també algunes democràcies occidentals trenquen aquests principis bàsics.
cita de Shirin Ebadi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
I sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. M'agrada i mai no sabreu fins a quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Moltes nits, ja us ho vaig dir, si m'adormo tard, llegint, abans de ficar-me al llit surto a l'esplanada i m'hi passejo.
Mercè Rodoreda en Carta a Joan Sales (6 desembre 1979)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Tinc el somni que un dia, en els turons vermells de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics propietaris d'esclaus seran capaços d'asseure's plegats a la taula de la germanor.
cita de Martin Luther King
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Enviant flors
Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les
a tu pel dolç camí de cada dia;
que omplin d’aromes davant meu la via,
després a vora teu vindré a olorar-les.
Grat ens serà tenir-les davant nostre,
a l’hora de parlar de l’amor meu:
vers el gerro florit baixaré el rostre,
tot alçant els meus ulls al somrís teu.
Tu triaràs una poncella encesa,
al damunt del teu pit la clavaràs,
i, amb moviment de cígnia bellesa,
arquejant el teu coll l’oloraràs.
Al sentir l’alè tebi amb què la mulles,
al frec constant del teu bell rostre ardent,
la rosa adreçarà totes ses fulles
i es badarà desesperadament.
I encara em mig riuràs; mes quan me veges
de tu a la flor, mentres jugueu aixís,
moure l’esguard, guspirejant d’enveges,
fugirà en sec ton confiat somrís.
poesia de Joan Maragall (1891)
Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Als inicis del S. XXI la Terra s'ha vist immersa en una crisi d'identitat de molt difícil solució. Un sisme dels principis morals ha sotraguejat la humanitat i l'ha sotmesa al més terrible esclavatge, aquell que s'encadena a l'egocentrisme exagerat de tots i cadascun dels individus.
Miguel Beltran i Carreté en A la Terra de Mai Potser. La Nació de Goig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
El català és individualista no perquè és català sinó perquè és petit-burgès. Creeu una gran indústria i l'individualisme desapareixerà, naturalment no l'individualisme dels patrons, sinó dels obrers.
cita de Andreu Nin i Pérez (1914)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Jo volia ser actor, vaig estudiar per actor, però no ho vaig poder ser. Em vaig posar a escriure seriosament, com a forma de vida, a partir de 1964. Progressivament, escriure i viure es van convertir en una mateixa cosa.
cita de Terenci Moix
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!