James Joyce va dormir aquí
Estació de ferrocarril, Ljubljana
Com s'esforça perque ella miri enrere, per la finestra entreoberta,
a través de l'espessa tela de les cortines que encara pengen dels dies
d'estudiant, Venecia i l'estació imperial de Viena que passen pel davant,
a mig camí de l'escola, com amb prou feines lletreja els noms, les inscripcions
en les vil·les burgeses i en estacions de pobles, puja l'argent viu,
parent de la mort. De l'estat de coses no pots jutjar pels vidres
trencats i amb la boca oberta no esta bé menjar records,
pero eres tan bella, quan la línia d'autobús et duia
entre la universitat i una habitació millor al barri, amb el teu amant
i el bitllet de tornada. Ara sé que el cucut no fa el seu niu,
s'allotja en llocs d'altri: es casa amb un dels amos, l'altre
l'expulsa a les Hebrides. No tornaré com tu, em quedaré
aquí. És cert que era ben merescut, encara que no fos inclos
en el projecte, un xoc breu, un viatge llarg, quan ja no t'he vist
més. Vas seguir avall per l’altra via i l'illa verda
és ara la teva nova casa, i a mi m'has sentenciat a ser una visió.
poesia de Aleš Debeljak (2012), traduït per Xavier Farré Vidal

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En romanès
Cites similars

Sempre recorda que quan un home surt de l'habitació ho deixa tot enrere... Quan una dona en surt s'emporta tot el que ha passat a l'habitació amb ella.
cita de Alice Munro

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Escriure poemes
Escriure poemes plàcids,
soldar el silenci dels sintagmes
i bufar-los l’aire ardent dels pulmons.
Portar de nits una casa a l’esquena,
trencar ampolles ventrudes
i voler alliberar-ne el buit.
Calar una vela etèria,
cremar-te els capcirons invisibles dels dits
i cridar l’àngel de la guarda.
Repugnar-te el somni massa llarg,
escriure poemes en una finestra exsudada
i que comencen a gotejar.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
El català és individualista no perquè és català sinó perquè és petit-burgès. Creeu una gran indústria i l'individualisme desapareixerà, naturalment no l'individualisme dels patrons, sinó dels obrers.
cita de Andreu Nin i Pérez (1914)

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Ella oferia als meus llavis el seu trist front, pàl·lid i marcit, que en aquella hora matinal apareixia encara despentinat i en el qual es transparentaven les vèrtebres com les puntes d'una corona d'espines o els grans d'un rosari.
Marcel Proust en A la recerca del temps perdut (1910)

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Ulls meus, ulls que viviu goluts...
Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre;
per vosaltres la imatge d’Ella, dolça a servar,
és davallada al cor, i llum tan pia hi fa
que ja no hi val l’or d’aquest sol que és glòria vostra.
¿Com la carnal recança del goig que amb l’hora fuig
a la bella carn d’Ella us té oberts encara,
si veure-la caduca i fonedissa amara
tot pensament d’amor amb metzina d’enuig?
Ulls meus, closos em fóssiu amb porta de tenebra,
i el vostre esguard girat endins, de cara al cor,
portant a la fidel imatge que no mor,
i a l’adoració que l’estreny, i a la febre,
aquesta coneixença tan viva del sentit,
tan corporal, però ja lliure de paüra:
la mort faria de la bella carn pastura
sense que en tremolés la imatge dins mon pit.
poesia de Carles Riba (1919)

Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Després de la meva elecció, es va parlar molt d'uns Estats Units postracials. Aquesta visió, tot i que benintencionada, no ha estat mai realista. La raça continua sent una força potent i sovint divisòria de la nostra societat. He viscut prou temps per saber que les relacions entre races són millors del que ho eren fa deu, o vint, o trenta anys enrere; es pot veure no només en les estadístiques, sinó en l'actitud dels joves estatunidencs de tot l'espectre polític.
cita de Barack Obama

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

La preocupació dels defensors dels drets humans va en augment, perquè s'està veient que no només els seus enemics no respecten els drets internacionals de les persones, sinó que també algunes democràcies occidentals trenquen aquests principis bàsics.
cita de Shirin Ebadi

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
La terra ens fa esperar els seus presents cada estació, però recollim a cada instant els fruits de l’amistat.
cita de Demòfil

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Veiem la nostra vida passada només com quelcom esmicolat, perquè recordem en primer lloc el que hem deixat de fer, els fracassos; i el que hem fet i aconseguit preval encara a la imaginació.
cita de Goethe

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
La pròpia evolució és acceptada pels zoòlegs no perquè s'hagi observat que es produeix o perquè es recolza en arguments coherents, sinó perquè fa encaixar tots els fets de la taxonomia, la paleontologia i la distribució geogràfica, i perquè cap explicació alternativa és creïble.
cita de James Dewey Watson

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

El Corb
Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta
colpí d'improvís la porta del meu isolat recés.
"Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més."
Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l'aurora; treva pel mal que em devora
d'ençà que ha mort Leonora: era en va que l'implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.
I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m'estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d'una repetint: "Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.
Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se'm desarma:
"Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés."
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
tan sols tenebres, res més.
Escrutant l'ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l'home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l'eco només.
Simplement això i res més.
De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
"Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se'm calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
era el vent i no res més!"
Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d'antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s'encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s'encimbellà al bust de Pal•las del portal del meu recés;
va asseure-s'hi, no res més.
L'au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure'l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
"No per xoll i cara aspriva, ets Corb d'anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
M'admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d'un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
amb un nom tal com "Mai més".
Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: "Emprendrà la partida com d'altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés."
Llavors va dir el Corb: "Mai més."
Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: "El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d'un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
de 'Mai més, mai més, mai més.'"
Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l'au de banús; vaig asseure'm davant seu mentre a recés
d'apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
amb tant de grallar "Mai més".
Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l'ocell d'ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
no podrà estrènyer mai més!
Crec que va espessir-se l'aire, que uns àngels volant al caire
de l'encatifat brandaven invisibles encensers.
"Míser —crido—, Déu t'envia, valent-se d'àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l'Horror té assetjada, t'ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T'ho imploro, és cert, digues, ho és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l'altra vida
l'estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!",
vaig vociferar: "L'oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa'm sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura'm!, deixa el bust del meu recés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl•lid bust de Pal•las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d'un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l'ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
no es podrà aixecar —mai més!
poesia de Edgar Allan Poe (1845), traduït per Xavier Benguerel

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès

Hèrmia: Pro jo vull que el meu pare se’l miri amb els meus ulls.
Teseu: Són els teus ulls que l’han de veure amb el seu seny.
rèplica de Somni d’una nit d’estiu, Acte I, Escena 1, obra de William Shakespeare (1596), traduït per Salvador Oliva

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Els defensors del pacifisme són conscients de la influència dels valors que defensen. Saben que encara són pocs, però són conscients que serveixen a la millor de les causes possibles.
cita de Bertha von Suttner

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Ens governen a través de la por.
cita de José Luis Sampedro

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.
Publi Ovidi Nasó en Art amatòria

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Elegia II
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
poesia de Carles Riba

Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Si a l'univers existeix un Déu i la bondat, ha d'actuar i expressar-se a través nostre. No podem quedar-nos al marge i deixar que Déu actuï.
cita de Albert Einstein

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

L'amistat només podia tindre lloc a través del desenvolupament del respecte mutu i dins d'un esperit de sinceritat.
cita de Dalai Lama

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

L'autèntica universitat d'aquests dies és una col·lecció de llibres.
cita de Thomas Carlyle

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Si vius tots els dies com si fóra l'últim, algun dia tindràs raó.
cita de Steve Jobs

Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!