Cites similars: Temps ha, en una nit...

El Corb

Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta
colpí d'improvís la porta del meu isolat recés.
"Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més."

Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l'aurora; treva pel mal que em devora
d'ençà que ha mort Leonora: era en va que l'implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.

I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m'estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d'una repetint: "Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.

Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se'm desarma:
"Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés."
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
tan sols tenebres, res més.

Escrutant l'ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l'home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l'eco només.
Simplement això i res més.

De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
"Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se'm calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
era el vent i no res més!"

Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d'antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s'encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s'encimbellà al bust de Pal•las del portal del meu recés;
va asseure-s'hi, no res més.

L'au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure'l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
"No per xoll i cara aspriva, ets Corb d'anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."

M'admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d'un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
amb un nom tal com "Mai més".

Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: "Emprendrà la partida com d'altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés."
Llavors va dir el Corb: "Mai més."

Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: "El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d'un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
de 'Mai més, mai més, mai més.'"

Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l'au de banús; vaig asseure'm davant seu mentre a recés
d'apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
amb tant de grallar "Mai més".

Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l'ocell d'ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
no podrà estrènyer mai més!

Crec que va espessir-se l'aire, que uns àngels volant al caire
de l'encatifat brandaven invisibles encensers.
"Míser —crido—, Déu t'envia, valent-se d'àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."

"Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l'Horror té assetjada, t'ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T'ho imploro, és cert, digues, ho és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."

"Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l'altra vida
l'estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!"
Va respondre el Corb: "Mai més."

"Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!",
vaig vociferar: "L'oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa'm sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura'm!, deixa el bust del meu recés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."

I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl•lid bust de Pal•las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d'un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l'ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
no es podrà aixecar —mai més!

Cites similars

Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.

El llenguatge humà és com una olla vella sobre la qual marquem toscos ritmes perquè ballin els ossos, mentre al mateix temps anhelem produir una música que fongui les estrelles.

cita de Gustave Flaubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s'ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l'espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.

Manuel de Pedrolo en Cròniques d\'una ocupació (1989)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

A l'estiu, el mal temps no és més que un canvi d'humor fugisser, superficial, del bon temps subjacent i fix, ben diferent del bon temps inestable i fluïd de l'hivern.

Marcel Proust en A la recerca del temps perdut (1910)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Quan li vaig dir a mon pare, de nano, que volia ser actor, em va contestar que amb el temps entendria que no podia ser, que la vida era una altra cosa.

cita de Jordi Sànchez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

De cop em vaig trobar que m'oferien tant diners per fer una pel·lícula que, encara que no hi tenia cap interès, vaig pensar que seria estúpid no acceptar. Així em vaig trobar convertit en actor de cinema.

cita de Henry Fonda
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Jo volia ser actor, vaig estudiar per actor, però no ho vaig poder ser. Em vaig posar a escriure seriosament, com a forma de vida, a partir de 1964. Progressivament, escriure i viure es van convertir en una mateixa cosa.

cita de Terenci Moix
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Cap mercat pot existir durant molt temps sense que les institucions públiques subjacents el sostingui.

cita de Elinor Ostrom
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

No vaig fracassar, només vaig descobrir 999 maneres de com no fer una bombeta.

Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.

Publi Ovidi Nasó en Art amatòria
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Els rellotges maten el temps. El temps és mort sempre i quan està marcat per petits engranatges; només quan es para el rellotge el temps és viu.

cita de William Faulkner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Estic de tornada, però no he penjat els hàbits: continuo escrivint. Quina altra cosa fer? Nulla dies sine linea. És el meu costum i, a més, és el meu ofici. Durant molt de temps vaig prendre la meva ploma per una espasa: actualment conec la nostra impotència.

cita de Jean-Paul Sartre
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Hi ha més de bé del que saps, fill de l’amable West. Una mica de coratge i una mica de saviesa, barrejats per la mesura. Si més de nosaltres valorés el menjar i l’alegria i la cançó per sobre de l’or acaparat, seria un món més alegre.

cita de J.R.R. Tolkien
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Quan vaig orbitar la Terra en la nau espacial, vaig veure per primera vegada com de bonic és el nostre planeta. Humanitat, preservem i fem crèixer aquesta bellesa i no el destruim!

cita de Iuri Gagarin
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Durant tots els anys de la meva trista joventut, Huysmans em restà un company, un amic lleial; mai en vaig sentir cap dubte, mai no vaig ser temptat a renunciar, ni a orientar-me cap un altre tema; llavors, una vesprada, de juny de 2007, després d'una llarga espera, després de dubtar molt i fins i tot una mica més del permès, vaig defensar davant el jurat de la Universitat de París IV - Sorbona la meva tesi doctoral: Joris-Karl Huysmans, o l'eixida del túnel.

Michel Houellebecq en Submissió (2015), traduït per Francesc Collado i Soler
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

L'amor és saviesa en els bojos, i bogeria en els savis.

Només canvien els més savis i estúpids dels homes.

cita de Confuci
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

No existeixen els savis, només els menys ignorants.

Podem viure sense arquitectura i practicar el culte sense ella; però no podem recordar sense el seu auxili.

cita de John Ruskin
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Els savis busquen la saviesa; els necis creuen haver-la trobat.

cita de Napoleó Bonaparte
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!

Ca.Citatepedia®.ro

El Corb

Cites similars

Ca.Citatepedia^®.ro