L'oda infinita
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d’orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l’ocell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.
poesia de Joan Maragall (1888)
Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Cites similars
L'enveja en els hòmens mostra quant desgraciats se senten, i la seua constant atenció al que fan o deixen de fer els altres, mostra quant s'avorrixen.
cita de Arthur Schopenhauer
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Gastar quant sia menester gastar, y ahorrar, o Estreñer los gastos, en lo demes temp.
Antoni Fiter i Rossell en Manual Digest de las Valls Neutras d'Andorra (1748)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Tinc un dia. Si el sé aprofitar, tinc un tresor.
cita de Gabriela Mistral
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que s'en recordin.)
Antoine de Saint-Exupéry en El Petit Príncep (1943)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
El canibalisme es va acabar perquè n’hi havia que morien enverinats.
cita de Jaume Perich
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Encara entre els dimonis n'hi ha de pitjors que d'altres, entre molts homes dolents sol haver-n'hi algun de bo.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En romanès
La nostra amistat no depén de coses com l'espai i el temps.
cita de Richard Bach
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Ningú no pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre en fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Com més faig la revolució més ganes tinc de fer l'amor. Com més faig l'amor més ganes tinc de fer la revolució.
cita de Carlos Fuentes
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Així com l'electricitat de tota l'atmosfera s'acumula a la punta d'un parallamps, en aquests instants i en un brevíssim espai de temps, es concentra una enorme quantitat d'esdeveniments.
cita de Stefan Zweig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
El llibre és un amic que no molesta, no pertorba, que sempre està disponible, que ocupa un mínim espai, que alegra la vida, fa somiar, ofereix il·lusió, et instrueix i educa.
cita de Jairo Gómez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Explicar la gènesi de La plaça del Diamant potser seria interessant, però ¿és que es pot explicar com es forma una novel·la, quins impulsos la provoquen, quina voluntat tan forta aconsegueix que es continuï, que s'hagi d'acabar amb lluita el que s'ha començat fàcilment?
Mercè Rodoreda en La plaça del diamant, Pròleg (1962)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Cent anys de solitud és una de les obres narratives més importants en la nostra llengua; un món vast, aprisionando tantes coses i tan diverses dintre de l'espai novelesco.
Mario Vargas Llosa en García Márquez: historia de un deicidio (1971)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
No s'han d'establir relacions de color entre el model i el quadre; únicament consideraran l'equivalència que existeixi entre les relacions del color dels seus quadres i les relacions del color del model.
cita de Henri Matisse
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Tinc el remei perfecte per al mal de coll: tallar-lo.
cita de Alfred Hitchcock
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Créon: No ho se; tinc per costum callar quan no se una cosa.
rèplica de Èdip Rei, obra de Sófocles (-429), traduït per Enrich Franco
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
No tinc res a oferir tret de sang, esforç, llàgrimes i suor.
cita de Winston Churchill
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia!
Tinc una gran fe en els ximples, autoconfiança la tenen els meus amics.
cita de Edgar Allan Poe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Tinc l'esperança de fer un videojoc sobre mi. Almenys jo no tindria cap cel•lulitis en aquest joc.
cita de Scarlett Johansson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! (0) | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès