Feu clic al camp i després premeu CTRL + C per copiar el codi HTML
<div style="background:#fff;border:#bbb dashed 1px;padding:5px"><a href="http://ca.citatepedia.ro/comments.php?id=1111" style="color:#000;text-decoration:none"><div style="margin:10px 0"><strong>El Corb</strong></div><div style="margin:10px 0">Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge, <br>meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers, <br>vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta <br>colpí d'improvís la porta del meu isolat recés. <br>"Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés, <br>tan sols això i no res més." </div><div style="margin:10px 0">Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre, <br>cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés. <br>Trigava a venir l'aurora; treva pel mal que em devora <br>d'ençà que ha mort Leonora: era en va que l'implorés, <br>la resplendent que anomenen pel nom els àngels només, <br>i aquí baix, de nom, mai més. </div><div style="margin:10px 0">I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina <br>m'estremia i jo sentia terrors no soferts adés; <br>mes vaig calmar-me tot d'una repetint: "Potser és alguna <br>visita poc oportuna que vol entrar al meu recés, <br>algú que suplica entrada al portal del meu recés; <br>això deu ser i no res més. </div><div style="margin:10px 0">Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se'm desarma: <br>"Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és <br>que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia, <br>tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés." <br>Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés; <br>tan sols tenebres, res més. </div><div style="margin:10px 0">Escrutant l'ombra a distància, sumit en pors i ignorància, <br>tramava somnis que l'home no crec que mai somiés; <br>tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura, <br>i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només, <br>el dolç nom de Leonora que em torna l'eco només. <br>Simplement això i res més. </div><div style="margin:10px 0">De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa, <br>i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés: <br>"Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa; <br>caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és, <br>que el cor se'm calmi i que em deixi saber aquest misteri què és; <br>era el vent i no res més!" </div><div style="margin:10px 0">Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se, <br>un Corb superb dels sants dies d'antany. Com si no em veiés, <br>no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència, <br>s'encimbellà amb displicència al portal del meu recés, <br>s'encimbellà al bust de Pal•las del portal del meu recés; <br>va asseure-s'hi, no res més. </div><div style="margin:10px 0">L'au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure <br>en veure'l aposentar-se amb aires tan greus i austers: <br>"No per xoll i cara aspriva, ets Corb d'anar a la deriva <br>per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és <br>—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?" <br>Va respondre el Corb: "Mai més." </div><div style="margin:10px 0">M'admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta, <br>si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers; <br>no sé de persona nada que hagi estat mai honorada <br>d'un ocell que prengui estada al portal del seu recés, <br>bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés, <br>amb un nom tal com "Mai més". </div><div style="margin:10px 0">Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia <br>el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés. <br>No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida <br>vaig dir: "Emprendrà la partida com d'altres amics adés; <br>ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés." <br>Llavors va dir el Corb: "Mai més." </div><div style="margin:10px 0">Corprès per una resposta proferida tan a posta, <br>vaig dir: "El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés <br>pres d'un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre <br>fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només, <br>cants de llòbrega esperança, el greu recoble només <br>de 'Mai més, mai més, mai més.'" </div><div style="margin:10px 0">Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure <br>l'au de banús; vaig asseure'm davant seu mentre a recés <br>d'apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia, <br>pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés, <br>desairós i abominable, què fóra allò que expressés <br>amb tant de grallar "Mai més". </div><div style="margin:10px 0">Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava <br>a l'ocell d'ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més <br>viag afigurar-me encara decantant a pler la cara <br>damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes, <br>i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes— <br>no podrà estrènyer mai més! </div><div style="margin:10px 0">Crec que va espessir-se l'aire, que uns àngels volant al caire <br>de l'encatifat brandaven invisibles encensers. <br>"Míser —crido—, Déu t'envia, valent-se d'àngels, metgia <br>per la teva melangia —consol i aquest nepentés <br>per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!" <br>Va respondre el Corb: "Mai més." </div><div style="margin:10px 0">"Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!, <br>sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés <br>en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada, <br>llar que l'Horror té assetjada, t'ho imploro, és cert, digues, ho és: <br>a Judea es troba el bàlsam? T'ho imploro, és cert, digues, ho és?" <br>Va respondre el Corb: "Mai més." </div><div style="margin:10px 0">"Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!, <br>digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després, <br>aquesta ànima afligida abraçarà en l'altra vida <br>l'estimada beneïda que entre els àngels viu només, <br>la radiant Leonora que entre els àngels viu només!" <br>Va respondre el Corb: "Mai més." </div><div style="margin:10px 0">"Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!", <br>vaig vociferar: "L'oratge espera el teu fosc regrés! <br>No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge, <br>deixa'm sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés! <br>El cor del teu bec deslliura'm!, deixa el bust del meu recés!" <br>Va respondre el Corb: "Mai més." </div><div style="margin:10px 0">I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara, <br>sobre el pàl•lid bust de Pal•las del portal del meu recés; <br>veig als seus ulls la parença d'un diable en somnolença, <br>el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés <br>i de l'ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés, <br>no es podrà aixecar —mai més!</div><div style="margin:10px 0"><br /></a><br />poesia de <a href="http://ca.citatepedia.ro/by.php?a=Edgar+Allan+Poe">Edgar Allan Poe</a>, traduït per Xavier Benguerel<div class=q>
<img src="https://www.citatepedia.ro/g/32share.png" style="float:left" alt="Share">
<script type="text/javascript" src="//s7.addthis.com/js/300/addthis_widget.js#pubid=citatepedia" async="async"></script><div style="display:inline-block" class="addthis_sharing_toolbox" data-url="http://ca.citatepedia.ro/comments.php?id=1111" data-title="El Corb de Edgar Allan Poe" data-description="Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge, /meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers, /vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta /colpí d'improvís la porta del meu isolat recés. /"Serà algú —vaig d..."></div>
</div>
</div>